Penso.
L’experiència m’ha demostrat que els reptes et fan evolucionar com a persona.
En el meu cas els reptes m'ajuden a confiar en les meves habilitats, entendre'm millor, valorar-me més i sobretot a traspassar límits i prejudicis que no sabia per què o com s'havien instal·lat en mi.
Fa uns mesos se'm va presentar l'oportunitat d'impartir un taller de teatre a alumnes pre-adolescents. No sé molt bé per què, o potser sí, però mai m'havia decidit a treballar amb persones tant joves. Fins ara, la meva zona de comfort pedagògica havia estat amb alumnes des de vint-i-pocs anys fins a 87 anys.
Explico aquesta experiència per què a través d’aquest nou repte m’he apropat al món de l'educació adolescent. Ha estat un aprenentatge ràpid per què el ritme adolescent així t’ho exigeix i la reflexió tot just comença ara; uns mesos després de la primera trobada amb ells i quan ja he recollit els primers fruits de l’aventura.
Reflexiono.
Llegint un llibre sobre l'educació a través del teatre m'assabento que la paraula educació té una doble etimologia: educare i/o educere.
Educare significa criar, nudrir, alimentar…
L’educació entesa com una activitat que consisteix en guiar, en facilitar des de fora tot allò necessari per què la persona es pogui desenvolupar. És a dir subratlla la idea clàssica de transmetre informació o coneixement als altres.
Educere significa treure, conduir, extreure de dins cap enfora. És a dir es tracta d’encaminar les potencialitats que ja existeixen en la persona.
Somric.
La meva insistent necessitat de connectar-ho tot em diu que jo ballo entre elles dues:
Educare per què a partir d’unes eines teatrals que jo els hi facilito, educere treballo les seves habilitats expressives i creatives. Només cal jugar amb ells, escoltar-los i crear un espai lliure on les poguin desenvolupar i expressar.
Us asseguro que el treball que en surt és preciós i molt valuós.