Fotografia de l'assaig general de l'espectacle Germanes de la Cia.Lisístrates.
El dia 27 de juny a les 20h la Cia.Lisístrates va estrenar l'espectacle Germanes un text de la dramaturga i directora Carol López que aquesta vegada ha estat dirigit i reinterpretat per una servidora.
Però bé, anem a pams;
A les 19:50, la sala J.Foix de l'associació cultural Casa Orlandai està molt i molt plena, tant, que no hi cap ni una agulla (i no és només una frase feta sinó que us ho dic jo que vaig haver d’afegir, com vaig poder, quatre cadires al darrer moment per què no es quedés ningú a la porta).
Els sis actors estan asseguts a la primera fila del pati de butaques mentre el públic va entrant, l’escenari es presenta a cor obert per rebre sense cap timidesa la mirada del públic i els tècnics ( llum, so, fotografies, videos) estem situats al lloc que ens correspon esperant l'inici del viatge.
Fosc / música
Tres actrius s’aixequen dels seus seients, pugen a l’escenari i es dirigeixen a la part lateral- esquerra on dues cadires les esperen; dues d’elles s’hi asseuen i la tercera actriu es queda dempeus al darrera d’elles.
Tret de sortida, la història comença i el públic generós les acompanyarà càlidament amb la seva presència fins al final de l'espectacle.
L’atmosfera teatral es crea ràpidament.
L’acte teatral manté encara alguna cosa de ritual màgic heredada dels seus orígens que a mi sempre m’emociona sentir i aquell vespre no podia ser d’altra manera. Sento riures, intueixo somriures entre el públic, alguns parlen de tant en tant a cau d’orella, un home assenyala l’escenari amb el dit, una dona d’uns seixanta anys tanca els ulls i escolta la música que l’envolta mentre mou suament el cap….
Em sento una espia privilegiada.
M'adono que les papallones ja no juguen a fet i amagar sinó que estan dòlcilment relaxades en algun racó del meu estòmac.
Somric i confio en que tot sortirà molt bé.
Em permeto, tot i ser una estrena, gaudir del que està passant.
Hi gaudeixo fins que, altra vegada, observo al públic molt atentament des d’on estic que és just darrera d’ell, al costat mateix de la tècnica de llums. I ho faig atentament per què sé que si els espectadors s’han deixat portar per la història, ara, potser algun d'ells rebi un bon cop a l’estòmac i a l’ànima: sento respiracions incòmodes, una mica de tensió, mirades que es desvien de l’escenari per recollir-se en elles mateixes, intueixo ulls vidriosos i algunes llàgrimes que rellisquen galtes avall.
Música / Fosc
Gràcies Io, Heura i Elena per confiar en mi.
Gràcies Io, Heura, Elena, Mercé, David i Sergi per crear vida a través dels vostres personatges. Sou molt grans!!!
Gràcies al públic de familiars i amics que vau venir.
Gràcies als meus per ser-hi!