Des de fa temps que m’acompanya en Yoshi Oida.
Una pincellada per aquells que no el coneguin: es tracta d’un actor format al Japó (1933) que ha treballat durant molt temps sota la direcció teatral de Peter Brook, a més també de ser un reconegut director i pedagog teatral.
Ara fa uns dies que m'he rellegit un dels seus llibres L’actor invisible Ed.Alba i, a més de disfrutar-l’ho com si fós la primera vegada, m’he adonat que m’he fet gran al seu costat. Quan dic això vull dir que la meva recerca teatral que ha tingut els seus alts i baixos, com tot a la vida, ha anat molt unida, sense ser-ne massa conscient, a la seva manera d’entendre el teatre.
Descobrir-ho per a mi ha estat com si de sobte una peça del teu cos (que no sabies que estava fora de lloc) es recol.loqués a la perfecció.
I llavors he pensat:
Després d’ una llarga digestió creativa, teatral i corporal em retrobo amb aquella nena a qui li agraden molt les piruletes i que entén que per alimentar-se només en necessita una.
Així que aquí em teniu amb en Yoshi Oida i una piruleta.
Del que he dit, no hi ha massa a entendre.
De fet només volia animar-vos a que us deixeu acompanyar un temps per en Yoshi.
La resta ha sorgit tot sol.